1860-1960 : cent anys de construcció d'esglésies al Berguedà / Rosa Serra Rotés, Ramon Viladés Llorens
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 8-22 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

L'historiador Cristopher Alan Bayly va escriure referint-se a l'Europa Catòlica: "Quizás el siglo XIX haya sido el período de construcción de Iglesias más importante de la historia cristiana desde la Alta Edad Media". Una afirmació que val també per la diòcesis de Solsona, i molt especialment per les seves valls industrials de l'Alt Llobregat i del Cardener on, des de finals del segle XIX i a partir del model de colònies industrials, es van construir moltes esglésies.

L'Església nova de Montmajor i mossèn Enric Pellicer : crònica d'un trasllat / Ramon Riba Esquius
Riba Esquius, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 23-30 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Article publicat al núm. 7 del butlletí municipal El Sol.

El passat 17 de setembre de 2022 es va cel·lebrar el centenari de la benedicció de l'actual església de Sant Sadurní de Montmajor. Aquell dia, just fa cent anys, l'Il·lustríssim Valentí Comelles, bisbe de Solsona, va beneir solemnement la nova església parroquial. Amb aquesta inauguració va finalitzar un llarg periple, de més de quinze anys, que va començar a l'abril de 1907 amb l'abandonament, per part de Mn. Climent Camps, de la rectoria vella, i va acabar el setembre de 1922 amb la benedicció de l'església nova a peu de costa.

Alexandre Soler i March a la conca del Llobregat : torres mirador i campanars de torre / Raquel Lacuesta
Lacuesta Contreras, Raquel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 31-39 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

Repassem les aportacions d'Alexandre Soler i March en el paisatge de la conca del Llobregat, tant en el medi urbà com en el medi urbanorural de les colònies industrials. A través dels elements enlairats i esvelts amb què va anar coronant els seus edificis, amb varietat d'alçades, formes, volums, funcions, geometries, colorismes i acabats, hem pogut seguir, cronològicament i estilísticament, l'evolució del seu llenguatge, des d'historicismes medievals de diversa procedència, a modernisme, noucentisme (o tots dos alhora), fins a certs pintoresquismes avalats per la presència dels rius i de la imponent muntanya de Montserrat, eixos i puntals principals del paisatge de les comarques centrals barcelonines, que l'arquitecte Soler va saber aprofitar i integrar hàbilment en la seva arquitectura. Juntament amb les aportacions d'altres arquitectes en les colònies tèxtils del Llobregat no esmentades aquí, l'eix del Llobregat assoleix un skyline fascinant, emblemàtic i singular, on els campanars, en harmonia amb les xemeneies fabrils i domèstiques, assumeixen el protagonisme de fer paisatge.

La Transformació de Cal Prat en una colònia noucentista / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 48-56 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Bibliografia i notes.

Els Prat, originaris de Sallent, van començar la construcció de la colònia tèxtil que porta el seu nom el 1871, any en què van iniciar els treballs de construcció de la fàbrica al peu del Llobregat i les obres de construcció de la resclosa i el canal perquè l'aigua del riu havia de proporcionar l'energia necessària per a fer realitat el seu projecte. La colònia va experimentar una notable transformació entre 1920 i 1945 de la mà de l'arquitecte Antoni Darder que, per encàrrec de Josep Prat Feliu, la va convertir en una colònia noucentista.

L'Arquitecte Isidre Puig Boada. Les intervencions en el patrimoni Berguedà durant la postguerra / Carles Freixes i Codina
Freixes i Codina, Carles


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 48-56 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Bibliografia i notes.

L'arquitecte Puig Boada fou un apassionat pel patrimoni arquitectònic del país conjuntament amb altres coetanis. El vincle d'Isidre Puig Boada amb el patrimoni berguedà es relaciona amb els treballs de restauració del patrimoni monumental especialment a partir de les destruccions provocades per la Guerra Civil espanyola.

Bandolers, sometent i un fogatge / Lluís Maria Bosch i Safont
Bosch i Safont, Lluís Maria


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 57-61 : il. (Artícles) 

Víctor Balaguer, Pablo Parassols, Josep Coroleu, Josep Pella i Forgas, Celestino Barallat i Falguera, Joan Serra i Vilaró, Joan Fuster, Joan Reglà, Josep Iglésies, Núria Sales, Xavier Pedrals, Xavier TorresSsans... varis autors han escrit sobre els tres temes del present anunciat. No és l'objecte d'aquest estudi aprofundir-hi però sí que podem saber de primera mà un conegut esdeveniment històric de finals del segle XVI gràcies a una Acta notarial que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona i que tracta precisament d'accions relacionades.

Un Ventall autografiat per Ramon Vinyes / Abel Rubió i Serrat
Rubió i Serrat, Abel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 62-65 : il. (Artícles) 
Bibliografia i notes.

Pretenem ara explicar una de les col·laboracions que Vinyes va fer als anys 20 i 30, en unes exposicions de ventalls autografiats per escriptors que serviren per finançar diferents causes. Si bé podem conèixer aquesta activitat per les publicacions coetànies que se'n van fer, ens és ara molt interessant poder presentar un d'aquests ventalls -poema de Vinyes inclòs- que ens ha arribat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà a través de la família Bastardas.

Una Carta del rector de Saldes al bisbe de Solsona. Sobre les causes de la pobresa en aquelles contrades de l'Alt Berguedà al segle XVIII : Sobre les causes de la pobresa en aquelles contrades de l'Alt Berguedà al segle XVIII / Eduard Martín i Vergara
Martín i Vergara, Eduard


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 66-69 : il. (Artícles) 
Notes.

A l'estiu de 1775 el bisbe de Solsona, Rafael Lasala, enviava una carta al rector de Saldes, Antoni Passola, on, després de manifestar-li la presència habitual als entorns del seu palau episcopal de pobres procedents tant de la parròquia de Saldes com de les seves veïnes, L'Espà, Vallcebre i Gisclareny, i fins i tot d'algunes del bisbat d'Urgell com Gósol, Josa i Tuixent, demanava informació al rector sobre les causes que originaven la situació de pobresa d'aquestes contrades de l'Alt Berguedà situades a la riba dreta del riu Llobregat. Un mes més tard el rector enviava la seva resposta al bisbe en una interessant comunicació que ens permet conèixer, des del punt de vista d'aquest rector, quins factors estructurals estaven en l'origen de les dificultats econòmiques dels habitants d'aquests pobles.

Sant Climent de la Torre de Foix (o de Vallcebre) / Ramon i Jaume Corominas i Camp
Corominas i Camp, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 70-71 : il. (Artícles) 

Aquesta església la trobem documentada per primera vegada l'any 983 en l'acta de consagració de l'església monacal de Sant Llorenç prop Bagà, formant part de la gran dotació que aquest important monestir tenia aleshores. Aquesta donació la feren els comtes de Cerdanya amb la presència dels seus fills, entre els quals hi figura l'Oliva, el que alguns anys després esdevindria comte del Berguedà i també del Ripollès. L'any 894, quan es consagra l'església de Sant Miquel, depenent també del monestir, l'abat Sunifred cedí aquesta església de Sant Climent a aquest nou temple.

Sobre Jaume Cascalls i el carrer de les Canals de Berga / Montserrat Aymerich Bassols
Aymerich Bassols, Montserrat


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 72-75 : il. (Artícles) 

Torno a recordar a Jaume Cascalls -escultor de primera fila que tal vegada hauria de ser més conegut i valorat per la ciutat de Berga- l'obra del qual va ser en bona part destruïda per l'acció humana. No és la meva intenció equiparar l'obra cascalliana amb el patrimoni arquitectònic i històric del casc antic de Berga. Tan sols assenyalar que qualsevol llegat, petit o gran, amb un valor artístic, arquitectònic, patrimonial o històric és digne de ser conservat.

Itinerario descriptivo de Cataluña / Arxiu Familiar Galderic Safont



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 76 : il. (Història gràfica) 

50 anys de vida poètica; anàlisi i interpretació de l'obra d'Agustí Ferrer i Gasol / Xavier Perera Ferrer
Perera Ferrer, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 78-79 : il. (Tribuna jove) 

En el meu treball de recerca he volgut restar fidel als ideals que compartíem amb el meu avi. És per això que la millor manera de representar-ho és en forma d'homenatge al llegat que va deixar. Aquesta investigació ha estat una oportunitat única per a mi, ja que he pogut connectar amb la meva família i esprémer la meva passió per la poesia. El meu objectiu principal va ser crear una antologia a partir d'una preselecció de tota l'obra d'Agustí Ferrer. A més a més, realitzar una anàlisi dels seus poemes i extreure les conclusions més importants per a mi i que, partir d'aquí, em permetés començar a escriure la meva pròpia poesia, fent una certa al·lusió a l'estil i la forma de les obres del meu avi. El resultat final ha estat una antologia que no només representa l'obra del meu avi, sinó també la meva pròpia veu com a poeta.

Sequera crònica / Aleix Serra i Uró
Serra i Uró, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 80-81 (Parlem del temps) 

Llibres / Ramon Felipó Oriol
Felipó i Oriol, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 82 (Actualitats) 

La Formació de la xarxa ferroviària catalana / Pere Pascual i Domènech
Pascual i Domènech, Pere


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 8-12 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

La construcció del ferrocarril a Catalunya estigué íntimament relacionada amb el programa industrialista formulat entre el 1814 i el 1820 sota l'impuls de la Junta de Comerç.

Història gràfica d'una línia ferroviària que enllaçava els Pirineus amb Barcelona / Marc Rodríguez Feijas
Rodríguez Feijas, Marc


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 14-17 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans disposava des del 1924 d'una línia ferroviària que enllaçava els Pirineus amb Barcelona i que recorrerem gràficament a continuació des de la mirada dels mateixos viatgers.

El Tren dels cotoners i el tren dels miners / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 18-27 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 
Notes.

Es pot dir que l'eufòria ferroviària que es va viure a les comarques del Bages i del Berguedà va desencadenar- se a partir de 1859, amb l'arribada del tren a Manresa.

El Ferrocarril i Berga : entre la frustració i l'engany / Josep Noguera i Canal
Noguera i Canal, Josep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 33-38 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

L'objectiu dels fabricants del Llobregat era acostar, tant com fos possible, les vies i mitjans de comunicació a les seves fàbriques i equipaments de vora el riu. Calia fer-ho amb estalvi de despeses. Tots sabien, però, que no era tècnicament ni econòmicament possible fer arribar el ferrocarril a Berga. Amb tot, calia mantenir viva la il·lusió dels berguedans, encara que l'arribada del tren a la ciutat fos un engany.

Els Contractistes del tren d'Olvan a Guardiola : els Gallifa de Manresa. La formació de la burgesia catalana : cintes, tèxtil, electricitat i contractistes d'obres / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 33-38 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 
Bibliografia i notes.

Bona part de la burgesia industrial catalana es va formar d'aquelles famílies que van aprofitar les oportunitats que es van presentar a començaments del segle XIX. Els Gallifa de Manresa foren una d'aquestes famílies. Van començar amb el negoci de les cintes, van continuar amb la indústria tèxtil i, a finals del segle XIX, aprofitant el coneixement de l'administració, van entrar en el negoci de l'electricitat i de l'obra pública com la construcció del ferrocarril entre Olvan i Guardiola.

La Nova linea d'Olvan a Guardiola / Cèsar August Torras
Torras i Ferreri, Cèsar August


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 39-47ï : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

La Ilustracio Catalana publicava, en el seu número 115 (Any III) del 13 d'agost de 1905, un llarg article que amb el títol "La Nova Línea d'Olvan a Guardiola" signava Cèsar August Torres1. Il·lustrat amb magnífiques fotografies i un mapa del recorregut del ferrocarril de Juli Vintró i Casallachs, és un interesantíssim text que descriu no només el trajecte sinó també un món que, gràcies al ferrocarril, estava a punt de transformar-se i que Torras i Vintró consideraven que esdevindrà un gran espai per a fer excursionisme. L'article és fruit d'una llarga experiència prèvia, la de fer excursions, entre al menys 1885 i 1904, els anys de la construcció del ferrocarril, per la comarca del Berguedà i que culmina amb la publicació del cinquè volum de les guies Pirineu català, amb el subtítol "Bergadà, valls altes del Llobregat: Pirineu català: guia itinerari", de Cèsar August Torras, editat a Barcelona per L'Avenç, el 1905 i que incorporava un magnífic mapa a escala, 1:100 000 fet per Juli Vintró, autor també de bona part de les 64 fotografies, publicades a la guia amb la tècnica del fotogravat.